Què és la psicologia humanista?
La psicologia humanista va néixer en les dècades dels anys 50 i 60 com a resposta a les dues corrents de psicologia establertes en aquest moment, el conductisme i la psicoanàlisi, per això moltes vegades se’n diu la “tercera força”.
La psicologia humanista té influències socials i culturals (desanimo després de la Segona Guerra Mundial, Guerra freda, descontent dels moviments contraculturals dels anys 60) filosòfiques (humanisme, existencialisme i la fenomenologia) i psicològiques (psicologia existencial i psicologia fenomenològica).
Va sorgir com una visió alternativa de l’ésser humà a les quals proporcionaven les altres dues escoles de psicologia. Cal apuntar que la psicologia humanista no buscava ser una escola o model que rebutja als altres dos corrents psicològiques sinó complementar-les.
Alguns conceptes teòrics i filosòfics de la psicologia humanista són:
- La psicologia humanista és constructivista: defensa que existeix una realitat objectiva que solament podem conèixer a través de la subjectivitat de la persona. És a dir, la realitat pot interpretar-se de diferents maneres.
- Entén que l’ésser humà viu en una realitat sistèmica: les persones som un conjunt d’elements connectats entre si, quan un element canvia, els altres també ho fan. I al seu torn, vivim inserit en altres sistemes (familiar, laboral, social, etc.)
- L’ésser humà és parcialment lliure: no solament som capaços de respondre a estímuls de manera reactiva, sinó que tenim un marge d’elecció i responsabilitat en les nostres vides.
- La psicologia humanista té especial interès per qüestions específicament humanes: la creativitat, les metamotivacions, l’autorealització, el amor…)
- Considera que les persones són úniques i irrepetibles.
- Té una concepció holista: entén a les persones com un tot global, i no com la suma de les seves parts.
Potser et sonen alguns els representants i iniciadors d’aquest corrent: Abraham Maslow (creador de la piràmide de Maslow), Carl Rogers (Teràpia centrada en la persona), Rollo May (dilema de l’home)…però hi ha molts altres autors que hi van contribuir.
Dins de la psicologia humanista podem englobar models psicoterapèutics molt variats: Anàlisi Transaccional, Teràpia de la Gestalt, Psicodrama, Psicosíntesis, Psicoteràpia Integradora Humanista entre molts altres.
Bibliografia:
Rosal, R i Gimeno-Bayon, A. (2013). Qüestions de psicologia i psicoteràpies humanistes. Lleida: Mil·lenni.
Martorell, J. L. i Prieto, J. L. Fonaments de Psicologia, Ed. C. A. Ramón Areces, Madrid, 2008