Portem ja més d’un any vivint aquesta pandèmia i en aquest temps han estat moltes les persones que han viscut la pèrdua de familiars, amics o coneguts, és per això que la mort ha estat més present en les nostres vides. El dol és un procés natural, no és una malaltia ni és patològic. El dol és la resposta a una pèrdua, habitualment pensem en la mort d’un ésser estimat, però també podem viure un dol per la pèrdua d’una feina, d’una llar, d’un país o d’una parella. El dol és el procés d’adaptar-nos a la nostra realitat sense allò que hem perdut.
El dol, malgrat que té unes característiques comunes en la majoria de les persones és un procés únic per a cadascun de nosaltres. És per això que necessitem respectar les nostres necessitats i els nostres temps.
És un tema comú en psicoteràpia, i amb la pandèmia, encara més. Durant mesos tots aquells que hem perdut a un ésser estimat no ens ha estat possible, o de manera molt restringida, celebrar cerimònies, vetlles o funerals per a acomiadar-nos i això a vegades pot comportar que els dols es compliquin. Tots els rituals per a acomiadar a una persona, siguin de la naturalesa que siguin, religiosos o no, en família o en solitud, ens poden ajudar a acceptar que aquesta persona ja no hi és.
En la nostra societat la mort és encara un tema tabú, i com tot tema del qual no es parla, es creen mites i pors entorn d’ella. Parlar-ne, compartir com ens sentim i parlar de les nostres pèrdues quan ho necessitem és beneficiós per a nosaltres, el nostre entorn i en definitiva per a la nostra societat. Si estàs vivint un procés de duel i creus que necessites acompanyament psicoterapèutic, t’animo a buscar ajuda d’un professional.