Categoria: Blog

Psicologia Humanista

03/09/2021

Què és la psicologia humanista?

La psicologia humanista va néixer en les dècades dels anys 50 i 60 com a resposta a les dues corrents de psicologia establertes en aquest moment, el conductisme i la psicoanàlisi, per això moltes vegades se’n diu la “tercera força”.

La psicologia humanista té influències socials i culturals (desanimo després de la Segona Guerra Mundial, Guerra freda, descontent dels moviments contraculturals dels anys 60) filosòfiques (humanisme, existencialisme i la fenomenologia) i psicològiques (psicologia existencial i psicologia fenomenològica).

Va sorgir com una visió alternativa de l’ésser humà a les quals proporcionaven les altres dues escoles de psicologia. Cal apuntar que la psicologia humanista no buscava ser una escola o model que rebutja als altres dos corrents psicològiques sinó complementar-les.

Alguns conceptes teòrics i filosòfics de la psicologia humanista són:

  • La psicologia humanista és constructivista: defensa que existeix una realitat objectiva que solament podem conèixer a través de la subjectivitat de la persona. És a dir, la realitat pot interpretar-se de diferents maneres.
  • Entén que l’ésser humà viu en una realitat sistèmica: les persones som un conjunt d’elements connectats entre si, quan un element canvia, els altres també ho fan. I al seu torn, vivim inserit en altres sistemes (familiar, laboral, social, etc.)
  • L’ésser humà és parcialment lliure: no solament som capaços de respondre a estímuls de manera reactiva, sinó que tenim un marge d’elecció i responsabilitat en les nostres vides.
  •  La psicologia humanista té especial interès per qüestions específicament humanes: la creativitat, les metamotivacions, l’autorealització, el amor…)
  • Considera que les persones són úniques i irrepetibles.
  •  Té una concepció holista: entén a les persones com un tot global, i no com la suma de les seves parts.

Potser et sonen alguns els representants i iniciadors d’aquest corrent: Abraham Maslow (creador de la piràmide de Maslow), Carl Rogers (Teràpia centrada en la persona), Rollo May (dilema de l’home)…però hi ha molts altres autors que hi van contribuir.

Dins de la psicologia humanista podem englobar models psicoterapèutics molt variats: Anàlisi Transaccional, Teràpia de la Gestalt, Psicodrama, Psicosíntesis, Psicoteràpia Integradora Humanista entre molts altres.

Bibliografia:

Rosal, R i Gimeno-Bayon, A. (2013). Qüestions de psicologia i psicoteràpies humanistes. Lleida: Mil·lenni.

Martorell, J. L. i Prieto, J. L. Fonaments de Psicologia, Ed. C. A. Ramón Areces, Madrid, 2008

El dol

29/05/2021

Portem ja més d’un any vivint aquesta pandèmia i en aquest temps han estat moltes les persones que han viscut la pèrdua de familiars, amics o coneguts, és per això que la mort ha estat més present en les nostres vides. El dol és un procés natural, no és una malaltia ni és patològic. El dol és la resposta a una pèrdua, habitualment pensem en la mort d’un ésser estimat, però també podem viure un dol per la pèrdua d’una feina, d’una llar, d’un país o d’una parella. El dol és el procés d’adaptar-nos a la nostra realitat sense allò que hem perdut.

El dol, malgrat que té unes característiques comunes en la majoria de les persones és un procés únic per a cadascun de nosaltres. És per això que necessitem respectar les nostres necessitats i els nostres temps.

És un tema comú en psicoteràpia, i amb la pandèmia, encara més. Durant mesos tots aquells que hem perdut a un ésser estimat no ens ha estat possible, o de manera molt restringida, celebrar cerimònies, vetlles o funerals per a acomiadar-nos i això a vegades pot comportar que els dols es compliquin. Tots els rituals per a acomiadar a una persona, siguin de la naturalesa que siguin, religiosos o no, en família o en solitud, ens poden ajudar a acceptar que aquesta persona ja no hi és.

En la nostra societat la mort és encara un tema tabú, i com tot tema del qual no es parla, es creen mites i pors entorn d’ella. Parlar-ne, compartir com ens sentim i parlar de les nostres pèrdues quan ho necessitem és beneficiós per a nosaltres, el nostre entorn i en definitiva per a la nostra societat. Si estàs vivint un procés de duel i creus que necessites acompanyament psicoterapèutic, t’animo a buscar ajuda d’un professional.

Les emocions

07/04/2021

Tots sabem el que són les emocions fins que ens demanen definir-les, i aquí és on es complica la cosa. Avui vinc a explicar-te una mica més sobre elles. Conèixer el nostre món afectiu ens connecta amb nosaltres mateixos i pot ajudar a viure amb major benestar.

Però, què són les emocions? Segons la teràpia basada en intel·ligència emocional de Nathalie Lizeretti les emocions són processos psicofisiològics complexos. Podem dir que són experiències afectives intenses, passatgeres, brusques, agudes i amb una forta resposta somàtica. Les emocions orienten els nostres comportaments i ens mobilitzen cap als nostres objectius.

I els sentiments, què passa amb ells? A diferència de les emocions els sentiments són més duradors, més estables, menys intensos i tenen un menor component somàtic.

Les emocions són adaptatives, ens ajuden a comprendre el món i les necessitem per a sobreviure. Malgrat que ens sembli estrany no hi ha emocions bones ni dolentes, perquè totes són necessàries. Poden ser això sí, agradables o desagradables.

Malgrat que entre els experts hi ha algunes desavinences sobre quines emocions existeixen, molts coincideixen que podem nomenar quatre emocions bàsiques: la ràbia, la tristesa, la por i l’alegria. Aquestes quatre emocions són la resposta psicofisiològica a estímuls externs (encara que també interns). Vegem cadascuna d’elles!

La por és la resposta emocional a un perill i ens serveix per a preservar la nostra vida

mitjançant la fugida, la lluita o demanant protecció.

La ràbia respon a un atac cap a nosaltres i ens ajuda a acceptar els nostres propis límits i els aliens.

La tristesa és la nostra resposta davant una pèrdua i ens ensenya els límits de la vida.

L’alegria respon a un estímul de satisfacció i ens permet comprendre el valor propi i el dels altres.

Però que ens passa quan no connectem amb alguna de les emocions, quan no ens permetem sentir-la o expressar-la, quan considerem que aquest mal sentir…doncs que deixem de costat el nostre sistema emocional, un de molts (cognitiu, corporal, social, …) i per tant no utilitzem un recurs molt potent per a viure més presents.

En un altra entrada us parlaré de la intel·ligència emocional, com ens ajuda a identificar les nostres emocions, a viure-les de forma més conscient i què fer amb elles perquè ens mobilitzin cap a les nostres metes i assoliments.

Idees preconcebudes sobre la psicoteràpia

31/03/2021

Portem ja més d’un any vivint aquesta pandèmia i en aquest temps han estat moltes les persones que han viscut la pèrdua de familiars, amics o coneguts, és per això que la mort ha estat més present en les nostres vides. El dol és un procés natural, no és una malaltia ni és patològic. El dol és la resposta a una pèrdua, habitualment pensem en la mort d’un ésser estimat, però també podem viure un dol per la pèrdua d’una feina, d’una llar, d’un país o d’una parella. El dol és el procés d’adaptar-nos a la nostra realitat sense allò que hem perdut.

El dol, malgrat que té unes característiques comunes en la majoria de les persones és un procés únic per a cadascun de nosaltres. És per això que necessitem respectar les nostres necessitats i els nostres temps.

És un tema comú en psicoteràpia, i amb la pandèmia, encara més. Durant mesos tots aquells que hem perdut a un ésser estimat no ens ha estat possible, o de manera molt restringida, celebrar cerimònies, vetlles o funerals per a acomiadar-nos i això a vegades pot comportar que els dols es compliquin. Tots els rituals per a acomiadar a una persona, siguin de la naturalesa que siguin, religiosos o no, en família o en solitud, ens poden ajudar a acceptar que aquesta persona ja no hi és.

En la nostra societat la mort és encara un tema tabú, i com tot tema del qual no es parla, es creen mites i pors entorn d’ella. Parlar-ne, compartir com ens sentim i parlar de les nostres pèrdues quan ho necessitem és beneficiós per a nosaltres, el nostre entorn i en definitiva per a la nostra societat. Si estàs vivint un procés de duel i creus que necessites acompanyament psicoterapèutic, t’animo a buscar ajuda d’un professional.

La primera visita

31/03/2021

La primera visita té una durada aproximada d’hora i mitja, pot ser que amb tu acabem una mica abans o que ens allarguem una estona més, això depèn de cada persona.

El més important d’aquesta primera visita és conèixer-nos. Que et sentis còmode/a i a gust amb mi, perquè això afectarà el clima de confiança i seguretat que necessitem per a la teràpia. En aquest primer dia, parlarem del motiu que et porta a consulta i et faré preguntes sobre diferents àmbits de la teva vida. A continuació, si et sembla bé, respondràs a un qüestionari perquè jo pugui recollir més informació sobre altres aspectes de tu, de la teva vida i de les teves relacions. Tot això m’ajuda a orientar el treball terapèutic que farem.

Una vegada hem acabat amb les preguntes i el qüestionari a mi m’agrada aclarir alguns aspectes de la psicoteràpia, així les dues parts sabem quins drets i compromisos tenim cadascuna, ja que aquest procés és cosa de dues. D’aquesta manera ens fem una idea de com serà el camí que comencem juntes.

Al final de la sessió parlarem de la regularitat de les visites i d’altres aspectes més pràctics. En general, recomano que les primeres visites siguin setmanals i a poc a poc anar espaiant-les en el temps, però sempre el pactarem entre les dues parts tenint en compte la teva situació particular, la teva disponibilitat, recursos econòmics, etc.

Abans d’acabar és el moment de preguntar qualsevol dubte que tinguis. Si t’has sentit còmoda i amb confiança quedarem per a la pròxima visita. Si tot va bé sortiràs de la primera visita amb la sensació d’estar començant un camí en el qual trobaràs més consciència i benestar en la teva vida.

Dolor crònic i psicoteràpia

07/03/2021

Com podem imaginar, el dolor crònic té conseqüències en diferents àmbits de la vida de les persones que el sofreixen, no solament en el seu cos. És possible que hi hagi una disminució de la vida social,  que es requereixin baixes laborals, dificultats en les relacions personals, dificultats econòmiques derivades de tractaments, entre altres.

El dolor origina a la persona malestar emocional (ràbia, culpa, desesperació), pensaments desagradables i tensió física, i aquestes emocions i pensaments al costat de la tensió corporal poden augmentar al seu torn el dolor. És per això, que podem dir que existeix una psicomodulació del dolor.

En psicoteràpia podem abordar el dolor mitjançant diferents tècniques:

Les tècniques de reestructuració cognitiva ens permeten modifiquen pensaments automàtics, creences falses o distorsions de la realitat.

Les tècniques de relaxació ens ajuden a disminuir la tensió corporal ajudant a reduir el dolor i promovent la relaxació del cos.

El mindfulness o atenció plena per a treballar l’acceptació del dolor i disminuir l’evitació.

Les tècniques per a promoure l’assertivitat, pel fet que les persones senten molta incomprensió en les seves relacions personals treballem la comunicació i la manera de posar límits sans.

Com veus, existeix un ventall molt ampli d’intervencions que podem dur a terme quan una persona sofreix dolor crònic. Que ens referim a ell com a crònic no vol dir que no puguem fer res per a millorar la qualitat de vida d’aquells que el pateixen.

Nous hàbits

07/03/2021

Sovint quan parlem de nous hàbits ens centrem en el com, però avui ens centrarem en el PER QUÈ?


Per què vols adquirir un nou hàbit saludable o deixar un hàbit perjudicial? Perquè saps que fer exercici és sa, perquè moltes gent medita mitja hora abans d’anar a treballar i els va genial, perquè coneixes a algú que ha canviat la seva alimentació i se sent millor…. Et proposo que pensis en el teu per què? Dedica un parell de minuts a pensar-lo…Com és el motiu pel qual vols adquirir aquest hàbit?…pot ser que hagis pensat alguna cosa semblança a “haig de fer més exercici..”, “és que cal menjar sa…”, “haig de dormir més hores…”


És important conèixer nostre “per què”, ja que moltes vegades és una obligació, un “hauria de “, un “haig de…” i aquestes raons a mitjà i llarg termini són molt difícil de sostenir perquè no van acompanyades de motivació.


Fer un canvi de conducta o adquirir una nova pot resultar-nos molt difícil perquè per a què es dugui a terme interfereixen en el procés els nostres pensaments, emocions, motivacions.


SABER que realitzar un nou hàbit saludable o eliminar un perjudicial és una cosa bona per a tu no és el mateix que VOLER fer-ho. En psicoteràpia podem ajudar-te a ser conscient dels teus pensaments, sentiments i motivacions relacionades amb aquest hàbit perquè puguis arribar a implementar-lo en la teva vida.