Com podem imaginar, el dolor crònic té conseqüències en diferents àmbits de la vida de les persones que el sofreixen, no solament en el seu cos. És possible que hi hagi una disminució de la vida social,  que es requereixin baixes laborals, dificultats en les relacions personals, dificultats econòmiques derivades de tractaments, entre altres.

El dolor origina a la persona malestar emocional (ràbia, culpa, desesperació), pensaments desagradables i tensió física, i aquestes emocions i pensaments al costat de la tensió corporal poden augmentar al seu torn el dolor. És per això, que podem dir que existeix una psicomodulació del dolor.

En psicoteràpia podem abordar el dolor mitjançant diferents tècniques:

Les tècniques de reestructuració cognitiva ens permeten modifiquen pensaments automàtics, creences falses o distorsions de la realitat.

Les tècniques de relaxació ens ajuden a disminuir la tensió corporal ajudant a reduir el dolor i promovent la relaxació del cos.

El mindfulness o atenció plena per a treballar l’acceptació del dolor i disminuir l’evitació.

Les tècniques per a promoure l’assertivitat, pel fet que les persones senten molta incomprensió en les seves relacions personals treballem la comunicació i la manera de posar límits sans.

Com veus, existeix un ventall molt ampli d’intervencions que podem dur a terme quan una persona sofreix dolor crònic. Que ens referim a ell com a crònic no vol dir que no puguem fer res per a millorar la qualitat de vida d’aquells que el pateixen.